POSTAL DE NADAL

Escrit el 11/12/2018 a les 18:32 § 0 comentaris

a

 

Una nit nevava a Igualada. Vigílies de Nadal.

Les llums dels carrers fumejaven de fred i la gent caminava encongida per la rambla.
Cadascú buscava neguitós la seva llar calenta i acollidora, fins que, a mitja nit, es va tancar el darrer pany de la darrera porta i la ciutat va quedar completament deserta.

Xiulava el vent enmig dels plataners que feien filigranes per sostenir la neu.
Les volves es gronxaven, calmoses, queien des del cel infinit escollint amb paciència el lloc a terra on posar-se.

Silenci. Més silenci i un espetec. » Llegir la resta «

Aquella senyora del banc.

Escrit el 18/04/2017 a les 6:34 § 0 comentaris

a

 

Per Sant Jordi s´asseu a la plaça de Cal Font de bon matí i somriu. No l´heu vista mai?

Porta una jaqueta prima de color carn. Normalment. Una robeta que a mig del dia, si fa sol, es plega damunt les faldilles amb precisió. Li agrada que no quedin plecs i l’allisa amb la punta dels dits. Contínuament. És una persona tan curiosa…

Polida. Amb el cabell canós, recollit al clatell i un floc grisós que li cau damunt un ull, insistentment. Un rínxol que ella s’entesta a retirar. Se’l torna a col•locar sense èxit, se’l treu de davant. Que graciosa està quan ho fa…
És menuda. Gairebé una nina empolsinada.

Per mi no és diada si no em topo amb la seva mirada irremeiablement perduda. » Llegir la resta «

Nens pobrets i pobrets nens.

Escrit el 10/12/2016 a les 12:51 § 6 comentaris

a

I són festes de nou i de nou torno a tenir moments puntuals d’angoixa per NO poder comprar coses que NO necessito. Curiós.

Per més que m´ho treballo encara hi ha instants d’atordiment que no controlo. Instants en que caic en el parany mental de buscar regals inútils. Perquè? No ho sé. Cerco regals inútils a bon preu. A la balalà i de forma inconscient fins que m’atura la raó. Menys mal!

Regals cridaners dels que embolicats fan tanta patxoca, dels que es donen per Nadal i que per Sant Esteve ja són brossa. Dels que no tornem a la botiga perquè “pel que val, no cal”. Sembla mentida, quantes absurdes contradiccions.

L´excusa del meu jo compulsiu? Una rara i immerescuda compassió que m’inspiren els nens. No tots, eh? Els meus; pels nens. I doncs? És pels nens. » Llegir la resta «

CALLA LA BOCA

Escrit el 01/10/2016 a les 14:04 § 0 comentaris

a

 

La frase del títol era una ordre imperativa i recurrent en els moments estressants que utilitzava la meva mare quan jo era petita.
Volia dir que ja no hi havia més a discutir o fent servir paraules seves, era un rotund: – s’ha acabat la comèdia.
Molt creativa la meva mare ara que hi caic. 🙂

La qüestió és que ara de gran, he descobert que “callar la boca” pot ser molt útil.
Ja que hi som, tibarem de la saviesa popular i farem un max-mix amb allò de: Un silenci/un gest val més que mil paraules.

Especialment amb els nens que no tenen ni fava del que els volem dir amb la meitat de coses que diem. ( Jo encara ara faig suposicions amb què es referia amb “la comèdia” exactament)

Llenguatge corporal.
– El més efectiu, sobretot, amb els nens- Universal llenguatge de comunicació que oblidem tan bon punt ens sembla que dominem el verbal.

Us voleu examinar de llenguatge corporal?
Us proposo UNA HORA sense paraules.
Amb els vostres fills, en una estona de rutina, en qualsevol moment del vostre fer quotidià amb ells.

Observeu-los com fan.
Observeu-vos com feu.
Descobriu que tal comunicadors sou i re.apreneu a saber dir quan no dieu RES.

 

 

 

 

10 preguntes amb les (meves) respostes.

Escrit el 02/06/2016 a les 6:56 § 1 comentari

a (2)

Quan el meu fill gran tenia 6 anys un dia em va demanar, per favor, que li parlés com a un nen.
Li vaig preguntar quina manera era aquesta exactament i em va respondre: – Així com les altres mares els parlen als seus fills, com si no entenguessin  res. : -O

 

Aquí us deixo 10 preguntes (reals) dels meus  petits (7 anys) i les meves respostes:

• Per què no puc quedar-me més estona al parc?
Perquè no m´en puc anar sense tu. » Llegir la resta «

2 APUNTS per evitar abusos a menors.

Escrit el 25/03/2016 a les 12:23 § 0 comentaris

a

Què podem fer els pares per prevenir els abusos sexuals a menors?
Dos apunts de la maredebessons:

UN, revisar la pròpia sexualitat.
Observar els meus tabús, les meves pors, les meves creences al respecte. Desbloquejar-me, Reaprendre.
Per l´adult (jo) en una constructiva reeducació. Per no ser víctima ni botxí. Per la societat on visc, per les meves parelles sexuals però / i també per als meus fills.
Que hi ha de bo en la meva revisió envers els meus fills?
Si “normalitzo” el meu concepte de sexualitat em serà fàcil parlar-ne. Oferiré la possibilitat de diàleg. Podran parlar amb mi sense por, quan els calgui.
Podran saber i podré saber.

» Llegir la resta «

Els nens i la mort.

Escrit el 08/02/2016 a les 20:27 § 0 comentaris

 

a

Al principi de fer això que faig una mare va contactar amb mi per mail.

Tenia un fill que patia una estranya malaltia de naixement que tot i que li havia permès superar els 6 anys ja no se li auguraven gaires millors pronòstics.

Ella ho tenia assumit.

Volia que l´ajudés a fer entendre el nen el que li havia de passar. A que acceptés la seva pròpia mort a través de les respostes a les seves dispars, innocents i inquietants preguntes

Varem conversar llargament, molts dies. No cal que us digui el que va suposar per mi: De les relacions més íntimes, empàtiques i dures que he tingut mai amb algú i sense conèixer-la en persona.

Sabeu que vaig aprendre? Sobretot, les meves grans limitacions al respecte. 

Fins que la vaig conèixer a ella, creia que aquesta mena de “desgracies” eren alienes a mi.Com si hagués oblidat que aquesta era una sort a la que estem condemnats tots. » Llegir la resta «

Pares separats

Escrit el 24/01/2016 a les 16:48 § 4 comentaris

a (1)

Els pares NO es divorcien quan signen l’acord.
Quan signen l’acord ja ho estaven, simplement, el resolen.

¿Molta gent es separa o Molta gent està separada? » Llegir la resta «

Sang de la meva sang

Escrit el 12/12/2015 a les 13:15 § 0 comentaris

a (1)

He tingut l’ocasió de viure de prop un procés d’adopció i un de fecundació in-vitro i puc garantir que no hi ha fills més desitjats que aquells que venen per mètodes alternatius.

Molts de nosaltres, els que procreem sense dificultats, no resistiríem ni la meitat del procés i dubtosament passaríem tots els exàmens.

T’imagines un embaràs de dos anys?

Per mi, són pre- pares exemplars. Amb la seva tenacitat, amb les seves ganes renovades desprès de cada negatiu, de cada aplaçament. Amb un sac ple d’il·lusions i amor com el que porten a sobre quan els donen l’enhorabona.

Així és com ens hauríem d’enfrontar tots a la vinguda d’un nou fill. Aquest és un començament immillorable.

Que cap nen ve amb manual ja ho sabem, però no hi ha dubte que la predisposició i la voluntat per fer bé una feina, com tot en la vida, garanteix part de l´èxit. Vet-ho aquí perquè m’agrada tant treballar amb ells.

Per si algú té cap dubte jo puc afirmar que els fills adoptats o fecundats amb medis no son diferents. Però també us diré, amb la mateixa seguretat, que la majoria dels seus pares si.

 

 

 

 

 

TRUQUET

Escrit el 29/11/2015 a les 19:56 § 0 comentaris

a (1)

 

Si tens dificultat per veure el teu INTERIOR, observa el EXTERIOR:

!! Sol ser sinònim !!.

Fixa’t també com prioritzes (i perquè) la teva atenció en el moment en què decideixes posar ordre.

Menjador = Vida social
(Rebedor = aparença)
Dormitori = Intimitat
Banys = Instints bàsics
Cuina = Família
(Nevera, rebost = dieta)

TRUQUET per saber més de tu by la maredebessons.

 

 

 

« Entrades anteriors